La BioMARató ha ajudat molt a tots i totes, ja que segurament si alguna espècie no sabíeu quina era, algun investigador/a l’ha identificat per vosaltres. Això és un avenç significatiu en la contribució del món científic al món divulgatiu, ja que no tenim per què saber totes les espècies que existeixen i com diferenciar-les entre elles. 

El mar Mediterrani és un autèntic paradís per als amants del busseig i la vida marina. Acull una gran quantitat d’espècies endèmiques i una gran varietat de peixos. En aquest post aprendre a identificar algunes de les espècies més emblemàtiques i en quines es poden confondre. Estàs preparat o preparada per començar a identificar tots els peixos que et trobis? 

Diplodus vulgaris 

Diplodus vulgaris 

La principal característica d’aquesta espècie és la banda negra vertical entre el cos i l’inici del cap, i similar a la part final del cos. És d’un color platejat-blau. 

No la podeu confondre amb Diplodus annularis o Oblada melanura. Ara bé, ho sabem, entre aquestes dos, no sabríeu com diferenciar-ho si les trobem baix l’aigua. Doncs la primera té el cos ovalat i molt pla, té la taca negra a la cua i les seves aletes són grogues. En canvi, l’oblada no té res de groc i sol ser més allargada. La veritat és que baix l’aigua si passa de pressa us podeu confondre, però si esteu una estona observant, segur que trobeu diferències. 

Diplodus annularis

Oblada melanura

Diplodus cervinus

Diplodus cervinus

Aquesta espècie és bastant inconfusible. Es caracteritza per tenir aquestes bandes verticals grosses i negres ben marcades. També té una taca negr

a sobre els ulls. Aquesta espècie és un sard, i no qualsevol sard, és el més gros de tots i pot arribar a fer 60 cm de longitud i pesar fins a 5 kg. Amb l’únic que es podria confondre és amb el Diplodus puntazzo.

Diplodus puntazzo

Així i tot, es veu clar que les bandes verticals no són tan marcades i consta també d’una taca negra abans de la cua què l’altra no la té, ja que forma part d’una banda general. 

Com ho portem fins ara? De moment aquestes són senzilles. Ho complicarem un poc més.

Symphodus tinca

Symphodus tinca

És un peix amb el cos allargat. Té un cap afilat i un morro punxegut. El color predominant és marró o verdós amb línies roges i una cua de color blau. Com a curiositat, arriba a la maduresa sexual al cap de 2 anys i pot arribar a viure 15. A més, si mai veieu que es posen de forma vertical mentre van nedant és perquè estan esperant que algun tord, especialment el de cua negra (Symphodus melanocercus) els desparasiti. En aquesta espècie hi ha hermafroditisme proterogínia. I això que vol dir? Doncs que els peixos que neixen femelles es poden transformar en mascles sota determinades condicions.

Aquesta espècie es pot confondre amb Symphodus ocellatus, però si us fixeu bé veureu que la cua no és blava sinó més aviat groga. A més, no tenen tan marcades les línies roges al cos. 

Symphodus ocellatus

Symphodus cinereus

Symphodus cinereus

Aquest peix té el cos ovalat i sol tenir poca longitud. El color predominant del cos és marró i la zona de l’abdomen és blanc. Les escames són bastant grans. Els mascles poden tenir tonalitats daurades a la zona de la gola. Se sol trobar en zones de Posidonia oceanica, entre roques o en badies tancades. La seva dieta es basa principalment en invertebrats com crustacis i mol·luscs.

Pot arribar a viure fins a 6 anys. Es podria confondre amb Symphodus roissali, però aquest encara té una coloració similar, té una sèrie de línies horitzontals al cos que el caracteritzen.  

Symphodus roissali

Per anar acabant, anem per la reina del Mediterrani. 

Sparus aurata

Sparus aurata

El cos de la daurada és comprimit amb petites escames que li confereixen una tonalitat entre grisa i blavosa. Té una taca molt característica a la part frontal del rostre. La seva mida pot arribar als 70 cm de longitud i un pes entre 5-8 kg. S’alimenta principalment de curs, crustacis i mol·luscs bivalves. Per menjar aquests organismes té unes dents que li permeten tritura les preses. Amb la seva cua pot desenterrar bivalves de la sorra o del fang. Encara que també es pot alimentar d’algues i Posidònia.

Aquesta espècie es podria confondre amb Dentex. Encara així, si us fixeu no té cap taca negra a la zona frontal. El cos és similar, majoritàriament platejat i la zona de la boca és extensa i gran. 

Dentex

Els peixos són peces essencials que tenen un paper protagonista, contribuint de diferents formes a la salut i vitalitat dels nostres oceans. Per això és tan important tenir un seguiment d’aquestes espècies i poblacions. Amb la vostra ajuda, cada dia la plataforma MINKA i la biomarató consta de més observacions molt útils per als investigadors.

Hi ha diferents punts clau pel que és important l’observació de peixos per part de la ciència ciutadana: 

1. El seguiment dels ecosistemes: els peixos són indicadors clau de la salut d’aquest com hem comentat. 
2. Biodiversitat: ens ajuda a contribuir a la recopilació de dades sobre la biodiversitat, el nombre d’espècies que podem trobar que després ens ajuda a crear plans de gestió i conservació d’aquests. 
3. Invasions: no podem oblidar que hi ha peixos invasors al Mediterrani, i la participació dels voluntaris i voluntàries com vosaltres ajuda a traçar les rutes d’aquestes espècies que desplacen les nostres. 
4. Accés i comprendre diferents zones: els investigadors no poden estar a tot arreu i hi ha zones que no es coneixen. Gràcies a la vostra ajuda es poden tenir dades en àrees difícils d’arribar o que desconeixem. 

Amb tot això, us animem a continuar contribuint a la BioMARató per ajudar a la recopilació de dades de totes les espècies del mar Mediterrani.

A què esperes a identificar totes les espècies de peixos possibles? És com quan érem menuts i col·leccionàvem cromos, doncs ara es tracta de col·leccionar imatges de tot el catàleg de peixos possibles que es troben a les nostres aigües.