Alimentació 

Els nudibranquis mengen una gran varietat d’organismes. Tant poden ser herbívors, carnívors o especialitzats en un sol organisme concret. Són prou delicatessen amb el seu menjar. La major part dels nudibranquis tenen una fila de dents anomenada ràdula.

Imatge 3: Imatge cedida per Judith Camps, article científic Not all nudibranchs are carnivorous: trophic ecology of Polycerella emertoni in the Ebro Delta. https://doi.org/10.3354/meps13379 

En aquesta imatge podem observar pràcticament tota la mandíbula d’uns individus que mesuren no més de 3 mm de longitud. Com a exemple pràctic i científic, aquesta boca, més anàlisi científica van demostrar que aquesta espècie, Polycerella emertoni (imatge 4), no és depredador de briozous com es tenia pensat sinó de diatomees (algues unicel·lulars) (imatge 5). Per tant, és herbívor. 

Imatge 4: imatge cedida per Judith Camps, individus de Polycerella emertoni. 

Imatge 5: imatge cedida per Judith camps, on es mostren diatomees sobre una rama del briozoo Amathia verticillata

Un cop ja sabem que l’alimentació és molt important, desengranarem els diferents aliments i  veure quines espècies podem trobar segons el que mengin. 

Hydrozoo

Els hidrozous són organismes marins del fílum Cnidaria. Tenen un cos gelatinós i generalment es troben fixats a un substrat, encara que també tenen una fase de medusa on es lliura al plàncton. Aquests són un gran aliment per diferents nudibranquis. Aquí us presentem alguns gèneres que mengen hidrozous: Doto, Flabellina, Facelina, Caloria, etc. 

Imatge 6: imatge cedida per Miquel Pontes. Individu de Flabellina affinis sobre Eudendrium racemosum

En aquesta imatge podem observar un nudibranqui bastant visible, d’un color violeta intens. Es poden observar tant individus grans com petits i quasi sempre sobre hidrozouss, especialment l’espècie Eudendrium racemosum. 

Anemones

Les anemones són parents pròxims dels coralls i les meduses. Aquestes s’adhereixen al substrat fermament, encara que com en el cas anterior també tenim la fase planctònica. Aquest organisme també és un dels menjars preferits dels nudibranquis, però no qualsevol d’ells, sinó que únicament s’ho menja el gènere Spurilla. A casa nostra, l’única espècie que trobem és Spurilla neapolitana  

Imatge 7: imatge cedida de Miquel Pontes.  Spurilla neapolitana alimentant-se d’una anemone. 

Esponges

Esponges al Mediterrani en trobem unes quantes. Són organismes simples i molt antics. En podrem trobar tant de marines com d’aigua dolça. Encara que semblin plantes o roques, són animals. La seva estructura s’assembla a un sac o un tub amb molt petits porus a la superfície que els ajuda a filtrar i atrapar totes les partícules que li interessa per alimentar-se. Segurament per la seva aparença vistosa i esponjosa, és un dels aliments preferits dels nudibranquis. Aquí us presentem alguns gèneres que mengen esponges: Doris, Geitodoris, Peltodoris, Dendrodoris, etc. 

Imatge 8: imatge cedida de Miquel Pontes. Peltodoris atromaculata sobre una esponja del gènere Petrosia. 

Imatge 9:  imatge cedida de Miquel Pontes. Peltodoris atromaculata sobre un l’esponja Haliclona fulva 

Aquesta espècie és l’anomenada vaquita, s’entén perquè es diu així. La seva coloració característica i tan revolucionària del medi que l’envolta. S’alimenta d’esponges principalment de Petrosia, però també es pot alimentar de Haliclona fulva com observem en la imatge 9.

Una altra espècie que pot menjar esponges és Felimare orsinii, fàcil de veure per la seva coloració blava. Aquesta se sol trobar, amb grups inclús, sobre l’esponja Cacospongia mollior (imatge 10)

Imatge10:  imatge cedida de Miquel Pontes. Felimare orsinii alimentant-se de Cacospongia mollior. 

Coralls

Qui no coneix els coralls? Sempre s’han sentit a parlar del Carib i d’Austràlia. La bellesa dels esculls coral·lins, però aquí també en tenim de coralls, i sí, també es mereixen un post propi. Són organismes marins que pertanyen a la classe Anthozoa, i també són animals, com les esponges. Cada pòlip (estructura com si fos una maneta) és independent i està unit per un sol cos, per això s’anomenen animals colonials. Aquests pòlips el que fan és filtrar aigua per obtenir l’aliment. Un dels depredadors d’aquests animals són els nudibranquis. Per exemple, Candiella odhneri menja Eunicella singularis (imatge 11), però si no n’hi ha, pot menjar també Leptogorgia sarmentosa (imatge 12) que és una gorgònia taronja. També trobem que els juvenils de Marionia blainvillea que en aparença s’hi assembla a l’anterior, també pot menjar Leptogorgia o Eunicella (imatge 13). 

Imatge11:  imatge cedida de Miquel Pontes. Candiella odhneri sobre la gorgonia Eunicella singularis. 

Imatge12:  imatge cedida de Miquel Pontes. Candiella odhneri sobre la gorgonia. 

Imatge13:  imatge cedida de Miquel Pontes. Marionia blainvillea alimentant-se de Eunicella singularis.

Segurament estaràs pensant, no sé si aquest post m’ha solucionat la vida. A partir d’ara, cada cop que vagis a l’aigua has d’anar directe a buscar l’aliment, allí és on pots trobar els nudibranquis i apropar-te a la roca per veure’ls millors. Esteu preparats per augmentar la biodiversitat de nudibranquis a la BioMARató? 

Autoria de l’article: Judith Camps Castella (Plàncton, Divulgació i Serveis Marins).