La interació de la lluna amb les gorgònies

Gorgònies. Autor: Miquel Pontes (C)
Gorgònia Paramuricea clavata. Autor: ©Miquel Pontes

Ben entrada la temporada 2024 de la BioMARató, hem volgut dedicar aquest article a les gorgònies, ja que s’apropa la seva època de reproducció. 

Primer que tot, per qui començi ara en aquest món, les gorgònies són un tipus de corall tou del fílum Cnidaria, com les meduses, anemones, entre altres. Aquests organismes colonials es caracteritzen per les seves estructures ramificades i flexibles, amb un esquelet calcari. De fet, aquest esquelet juga un paper molt important en el canvi climàtic. Degut a què necesiten carboni per poder créixer, les gorgònies es consideren uns gran absorbidors de CO2, capturant fins a 0,73 C m-2 any-1.

En aquest article del blog, ens centrarem en Paramuricea clavata, que habita típicament en hàbitats somers i circalitorals (desde 5 m fins més enllà dels 200 m de profunditat) i es troba tant al mar Mediterrani i al mar Adriàtic (esporàdicament al mar Egeu i a l’Oceà Atlàntic). Aquesta espècie constitueix un substrat bentònic secundari per altres organismes, fent que hi hagi més riquesa de biodiversitat en les zones on hi és present. Aquesta espècie es troba catalogada com a vulnerable per la Llista Vermella de la Unió Internacional de la Conservació de la Natura (UICN) a causa de la degradació significativa de les poblacions tant a l’Atlàntic com al Mediterrani associada al canvi climàtic i a les pressions humanes.

Imatge extreta de IUCN.
Com es reprodueixen les gorgònies?

Els coralls es poden reproduir a través de la reproducció sexual o asexual. La segona manera és la més senzilla i que requereix de menys complicacions, és a dir, no necesita un altre individu per fer-ho. Tant ho poden fer “brotant”, és a dir, una part de l’individu es desenvolupa per forma un nou corall, o per fragmentació, on peces de coralls es trenquen i d’allí es poden formar de nous. De fet, aquest últim mecanisme és el més utilitzat per la cria de coralls  o la restauració d’ells al medi ambient com s’ha pogut veure en alguns projectes de restauració al Carib i/o Maldives. 

Restauració de coralls, imatge extreta de NOAA Fisheries.
La reproducció sexual i la lluna

La reproducció sexual es produeix amb la fecundació externa, és a dir, l’expulsió dels gàmetes (òvuls i espermatozoides) a l’aigua del voltant. Un cop fecundats, es desenvolupa una larva nadadora que acabará fixant-se al substrat per donar una altra colònia de gorgònia. I què té a veure amb tota això la lluna? Diversos estudis demostren que l’únic moment en què la gorgònia Paramuriceo clavata expulsa els gàmetes és entre maig i juliol, coincidint amb l’augment de la temperatura de l’aigua i el cicle lunar després de que la lluna és trobi plena.

Això no és una casualitat, sinó que se sap que la lluna juga un paper en el mar de diverses formes, per exemple quan està plena, exerceix una força directa sobre la terra, creant així marees més pronunciades. Això també influeix amb els rellotges biològics de les espècies, que es troben sincronitzades amb la lluna. Per exemple, es sap que diferents espècies de zooplàncton apareixen amb major densitat durant la lluna nova. Es tracta de ritmes circadiaris on estan sincronitzats amb la lluna i la foscor, i això pot influir en els processos reproductius.

Reproducció de la gorgònia Paramuricea clavata.

Així doncs, us animem a que estigueu atents aquest mes i els próxims ja que molt probablement comenci la reproducció de la Paramuricea clavata. Si sou afortunats o afortunades d’observar-ho, us animem a que pugeu les vostres observacions a la plataforma MINKA, ja que la vostra aportació és molt important per la ciència.

Gràcies a totes aquestes observacions, podem saber any rere any en quin moment és dóna la seva reproducció i si el canvi climàtic està influint o no. A més a més, estareu participant dins de la BioMARató on tota observació compta per aquesta nova edició.

Mira les observacions de gorgònies a MINKA!


Autoria de l’article: Judith Camps Castella (Plàncton, Divulgació i Serveis Marins).

Comparteix aquest post

Més posts