Què trobem a la platja?

La platja és molt més que un lloc per relaxar-se i prendre el sol. És un ecosistema ple de vida i diversitat. En el marc de la BioMARató, t’animem a explorar i descobrir la riquesa de la fauna i flora marina que pots trobar al llarg de la nostra costa.

Quan parlem de platja, també estem parlant de la zona intermareal, aquell lloc on encara hi podem arribar a peu i les onades trenquen a la roca. En aquesta zona també hi podem trobar molta vida.

Flora marina

Ulva spp: son un grup d’algues verdes que es troben distribuïdes al llarg de totes les costes dels oceans i mars. És coneguda com l’enciam de mar. (elibonfill, MINKA).

Ellisolandia elongata: és una alga vermella, amb una estructura erecta. Aquest forma grans catifes de color rosa que poden arribar fins als 15 cm d’altura. Sol viure en roques d’aigua tranquila, on l’onatge no sigui directe, i pròxima a superfície. És molt comú al mar Mediterrani, però també a la costa est de l’Atlàntic i ha sigut vista a Hawaii. (jastals, MINKA)

Erricaria mediterranea: és una espècie d’alga bruna. És de gran importància com espècie bioindicadora. On es troba aquesta espècie es pot dir que aquelles aigües són netes. (badosa, MINKA)

Euphorbia paralias: coneguda com lleteresa de platja. És una platja halòfita, que li agrada la sal. Viu preferentment a les zones sorrenques i dunes de la costa. (rogerpuig, MINKA)

Pancratium maritimum: conegut com lliri de mar. Es troba en arenys i dunes fixes a la costa del Mar Mediterrani, Atlàntic i mar Cantàbric. Es troba sempre a ple sol i també tolera bé els períodes prolongats de sequera. Normalment floreix a finals de l’estiu fins setembre. (jose antonio ortiz marzo, MINKA).

 

Fauna marina

Anemonia viridis: és una espècie de cnidari conegut com l’aneomina comú o ortiga de mar. És la més comú de les costes europees. Es sol trobar en petites escletxes de roca en aigües superficials i ben il·luminades. Es bastant resistent als canvis de temperatura i salinitat. (gabrieloliveira04, MINKA).

Chthamalus montagui: es conejita com la bellota de mar. Pot medir fins a 10 mm de diàmetre. És una espècie que s’utilitza molt per veure on es troba el límit del intermareal. (guillermoalvarez_fecdas, MINKA).

Actinia equina: és un cnidari que pot medir fins a 6 cm de diàmetre. Es troba a quasi totes les costes rocoses i es sol trobar a nivell d’aigua, tot i que es pot trobar fins a 2m de profunditat. Quan es troba submergida, exten els tentacles i captura petits peixos, crustacis i altres partícules. (mingokt, MINKA).

Paracentrotus lividus: és un eriçó de mar molt comú a les costes del mar Mediterrani. Es troba en fons corsos, en zones més o menys il·luminades. Excava forats a les roques per protegir-se de les correctes. Es pot trobar fàcilment a nivell d’aigua. (coastalwarming, MINKA).

Talitrus saltator: coneguda com la puça de platja. Quan es veu en perill o es molesta comença a fer els seus inconfundibles salts. És de petit tamany, màxim 22 mm en els mascles. És molt abundant en la zona intermareal de les platges. La seva principal alimentació son algues i restes orgàniques en descomposició, fent així una neteja dels grans d’arena. (xasalva, MINKA).

La BioMARató us espera amb les vostres observacions de la platja. Seràs capaç de trobar alguna altra espècie que no hem descrit en aquest post? Sigues part d’aquest emocionant projecte de ciència ciutadana. La platja t’està esperant!


Autoria de l’article: Judith Camps Castella (Plàncton, Divulgació i Serveis Marins).

Comparteix aquest post

Més posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *