• Són les troballes destacades de la BioMARató, un esdeveniment de ciència ciutadana coordinat per l’ICM-CSIC, que ha mobilitzat més de 480 persones voluntàries per censar la biodiversitat de la costa catalana durant sis mesos.

• La iniciativa també ha registrat altres espècies indicadores de l’escalfament del mar i l’alteració dels cicles biològics, com l’ovulació prematura de les gorgònies o la floració avançada de la posidonia.

• La quarta edició de la BioMARató ha assolit un rècord de dades amb 1.731 espècies i 91.211 observacions registrades a la plataforma MINKA entre maig i octubre de 2024.

“Anàvem junts al mar com sempre, fent apnea, quan de cop vaig cridar al meu company: ‘Mira, és una vieja canària!’” —recorda la Virginia, sorpresa— “No pot ser, vaig pensar, però alhora ho tenia clar. Ens vam mirar assumint que ens havíem equivocat, perquè és un peix que es veu a les Canàries i a Mallorca, no pas a Blanes, però després de pujar la foto a MINKA, la troballa estava confirmada”. No és la primera vegada que aquesta parella aficionada a l’apnea troba una espècie per primer cop a Catalunya; l’any passat van trobar el cranc violinista. “Per a nosaltres això és una satisfacció inexplicable”, diu en Jose Manuel entusiasmat. Una altra espècie típica de les Canàries i que també s’ha trobat per primera vegada a Catalunya aquest any gràcies a la col·laboració ciutadana és el cuc de foc (Hermodice carunculata), un poliquet marí que pot medir fins a 30 cm i que té cos recobert de “quetes” o pèls urticants. El participant que el va trobar, conegut a MINKA com a “biosub”, el va veure entre les pedres d’unes esculleres mentre feia submarinisme al Parc Submarí del SES de Tarragona. “Ja sospitava que tard o d’hora el trobaria aquí”, diu el bussejador experimentat.

Són dos exemples d’espècies d’origen tropical i subtropical indicadores de l’escalfament del mar, i que s’han documentat per primera vegada a Catalunya gràcies la BioMARató, un esdeveniment de ciència ciutadana que busca censar la biodiversitat marina i costanera catalana mitjançant una competició amistosa entre persones aficionades al mar de Girona, Barcelona i Tarragona. La iniciativa, coordinada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha finalitzat la seva quarta edició amb 1.731 espècies i 91.211 observacions registrades a la plataforma de ciència ciutadana MINKA entre maig i octubre de 2024, gràcies a la participació de 480 persones. Ha comptat amb la col·laboració de les entitats Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), l’Associació Oceánicos, Plàncton Diving i Anèl·lides – Serveis Ambientals Marins, organitzant sortides de fotografia subaquàtica d’esnòrquel i submarinisme al llarg de la costa catalana. 

Una nova alga invasora d’origen asiàtic arriba a Catalunya

La mobilització de persones aficionades a la fotografia subaquàtica també ha permès identificar i documentar l’alga invasora asiàtica Rugulopteryx okamurae, detectada per primer cop a Catalunya al port de Llançà per un equip de Farmacologia de la Universitat de Barcelona (UB), després a la Farella, fora de l’àmbit portuari, i més tard, notificada a MINKA quan un participant la va trobar al port de Colera. “Encara desconeixem la seva distribució, però el fet d’haver-la trobat en poc temps a tres llocs diferents de l’Alt Empordà pot indicar que el seu rang de distribució podria ser més ampli. A l’estret de Gibraltar i a Andalusia ja és invasora, però de moment, a Catalunya, caldrà fer-ne un seguiment per avaluar-ho”, indica Xavier Salvador, biòleg de l’ICM-CSIC i tècnic de MINKA.  

Espècies d’origen tropical i cicles biològics alterats

L’esdeveniment també ha permès recollir evidències d’espècies típiques d’aigües càlides detectades a la costa catalana. La salpa brasilera (Kyphosus saltatrix), registrada al Parc del SES de Tarragona, n’és un clar testimoni. “Tot i que ja s’havia observat anteriorment a Catalunya, se’n té molt poques dades perquè és difícil de veure”, destaca Salvador. Un altre cas similar és el de l’estrella de mar porpre (Ophidiaster ophidianus), d’origen subtropical i poc freqüent a Catalunya, que es va observar a l’Ametlla de Mar. “Està àmpliament distribuïda des del sud peninsular fins a les Balears, però a Catalunya és molt rara de veure”, concreta Salvador. 

“L’avantatge de tenir centenars d’ulls sota l’aigua observant la fauna i la flora és que podem capturar processos biològics importants d’algunes espècies que evidencien els efectes del canvi climàtic”, destaca Jaume Piera, investigador de l’ICM-CSIC i coordinador de la BioMARató. Per exemple, a Llafranc s’ha vist que la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) està ovulant abans d’hora i a l’Ametlla de Mar s’ha confirmat que la Posidonia oceanica comença a florir gairebé dos mesos abans del que seria habitual. Una evidència més dels efectes que pot provocar l’escalfament de l’aigua és el blanquejament dels coralls, vist en un cas de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) a Tossa de Mar, un fenomen que bloqueja la reproducció d’aquests organismes fins al punt de provocar-ne la mort.

El que no ha passat per alt és que el 2024 ha estat l’any de les mantes. Durant la BioMARató s’han registrat a MINKA més de 15 observacions d’escurçana violeta (Pteroplatytrygon violacea) a Catalunya, inclosa la zona de Barcelona. Aquesta espècie, que viu habitualment en alta mar, cada vegada s’apropa més a la costa a causa de l’escalfament del mar per buscar llocs tranquils per gestar. Tot i que no són perilloses, la seva presència ha provocat el tancament de diverses platges. Per contra, altres rajades els perjudica l’aigua càlida, com la rajada mosaic (Raja undulata), que ha passat de ser una espècie habitual a Catalunya a ser cada cop menys vista. 

La ciència ciutadana ajuda a documentar rareses

Altres fenòmens poc freqüents o curiosos que s’han observat gràcies a la participació ciutadana són, per exemple, la floració de la corretjola o gram (Cymodocea nodosa) a l’Ametlla de Mar, un fet estrany i molt difícil de veure. També s’han vist exemplars de fals percebe ratllat (Conchoderma virgatum), una espècie poc freqüent, a sobre d’objectes flotants a la Costa Brava. Un participant de la BioMARató també ha documentat una ascidia blanca (Rhopalaea neapolitana), una espècie que normalment està a molta profunditat. I per últim, s’ha registrat la troballa d’una captura accidental d’un exemplar juvenil de tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) a l‘Ametlla de Mar, una espècie d’interès per estudiar els seus patrons migratoris i el reclutament de juvenils. 

Una celebració per posar punt final a la BioMARató 2024

El proper 9 de novembre tindrà lloc la Festa del Voluntariat al Centre d’Interpretació de la Pesca (CIP) de l’Ametlla de Mar, un acte on s’aplegaran l’equip científic de l’ICM-CSIC, les entitats col·laboradores i participants d’arreu de Catalunya. Amb les quatre edicions de la BioMARató ja s’han recopilat més de 2.300 espècies diferents al llarg del litoral català registrades a MINKA. Aquest, és l’observatori participatiu amb més densitat de dades verificades de biodiversitat litoral i marina a Espanya, i la més completa del Mediterrani. Actualment, compta amb més de 250.000 observacions marines verificades a la costa catalana i són dades en accés obert a disposició de la comunitat cientifica. La BioMARató compta amb el finançament dels projectes europeus MINKE, ANERIS, ECS i GUARDEN.